SAC - Sindicat de l'Administració de Catalunya

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

PER LA IGUALTAT LABORAL

Aquell 1908 en que les dones es manifestaren  per primer cop en protesta per les pèssimes condicions laborals que patien queda lluny en el temps.

Però la situació de la dona treballadora quina és avui, ben entrat el segle XXI? Amb una bretxa salarial propera al 37% que s’incrementa amb l’edat, amb pensions que no arriben per subsistir o amb 1.410 violacions “denunciades” fins al tercer trimestre de 2019 (73 d’elles grupals) no necessitem que parlin per nosaltres, tots els dies enfrontem l’explotació i l’opressió.

La norma és la desigualtat laboral de les treballadores, amb una menor taxa d’activitat, una menor taxa d’ocupació, major taxa d’atur, major taxa de temporalitat i majors taxes de parcialitat que es tradueixen en una desigualtat salarial i major vulnerabilitat social. Patim violència estructural pel fet de ser dones, que abasta no només les morts, sinó també l’explotació sexual, la prostitució, la pornografia, els ventres de lloguer, explotació laboral, matrimonis forçats, adopcions il.legals, avortament selectiu o l’abandonament de les nenes, mendicitat forçada, assetjament sexual i laboral i violacions.  

El cim de la piràmide de càrrecs de responsabilitat està copat majoritàriament per homes i d’aquí ve l’abús de poder que representa l’assetjament sexual a la feina que denúncia el moviment “Me Too”.

Poder compaginar vida laboral i vida privada, familiar, afectiva i formativa és més difícil per les dones i ara veiem que estan de molta actualitat les persones cuidadores, gairebé totes dones,  de gent gran o malalta que sofreixen un desgast sense ser ni escoltades ni compreses o se’n fa un cruel sarcasme com dir a la consellera empresonada, Dolors Bassa que la seva assistència a la mare no és imprescindible perquè s’ho pot pagar. No oblidem i ja van tres anys consecutius, les preses i exiliades polítiques.

I què dir de l’explotació de les “quelis” mal pagades.  Quants homes fan llits i habitacions d’hotel a preu fet? Molt pocs, perquè no aguanten la pressió.  I així podríem seguir...

El dia de la dona treballadora no és una diada pel record és una diada per la reivindicació i per sobretot cridar ben alt i fort AQUÍ ESTEM I SEGUIM EXIGINT LA IGUALTAT LABORAL. Queda molt camí per recórrer i molta lluita per no recular. El masclisme, ara, aparentant ser políticament correcte, s’ha d’acabar.