L'opció del capitalisme en crisi: la feminització de tenir cura
La divisió sexual de la feina es funcional al sistema econòmic dominant i, per tant, no desapareix amb la incorporació de les dones al mercat laboral. Per contra, persisteix i s'aprofundeix, llavors permet la reproducció de la mà d'obra en les millors condicions per ser explotada pel capital. El cost d'aquesta reproducció es fa invisible i es transfereix a l'àmbit familiar, més concretament a les dones del nucli familiar, que faran la feina domèstica i serveis gratuïts dels que en depèn la població treballadora.
El conflicte que vivim entre vida familiar i laboral és d'una gran transcendència per les dones de la classe obrera, doncs l'assignació tradicional de rols i identitats de gènere farà en primer lloc, que la nostra incorporació al mercat de treball sigui en condicions d'una mà d'obra més barata i flexible, que li resulti molt funcional al capitalisme què aquella incorporació es faci en condicions de màxima vulnerabilitat i, en segon lloc, que les mateixes treballadores assumim els costos físics, psíquics i econòmics de substitució de la feina productiva, derivats de la nostra incorporació laboral.
Mentrestant la burgesia resol els problemes de conciliació mitjançant altres dones, pagant -malament- un ajut domèstic què està netament feminitzat, en el cas de les treballadores, les decisions sobre la nostra incorporació a la feina assalariada es troben altament determinades per les circumstàncies familiars. Abocades a la feina a mitja jornada o l'abandonament de la feina en el moment que no sigui possible compatibilitzar la vida laboral amb la familiar, en algun moment, ens trobem davant d'aquesta tessitura.
Les xifres son eloqüents per sí soles. El 97,70% de les dones tenen un contracte a temps parcial i el segon motiu d'aquesta decisió és per atendre la cura de nens o d'adults malalts, incapacitats o grans. Treballar a mitja jornada és per les dones l'única forma de conciliar la vida familiar amb la laboral. Per contra, el temps parcial en el 2,30% dels homes està determinat per les responsabilitats familiars. Les excedències per cura de fills o la distribució del temps que homes i dones destinen a tasques domèstiques o d'atenció familiar son també indicadors clars de que la cura està feminitzada.
Tant al començament com al final de la vida, l'ésser humà depèn del recolzament d'altres persones, i en la manera de producció capitalista aquestes tasques han tingut sempre cara de dona.
El capitalisme en crisi necessita què els recursos públics, les poques i escasses infraestructures de conciliació com a guarderies, centres d'atenció a persones dependents, serveis d'assistència domiciliaria, centres de dia per a gent gran, residències, etcètera., desapareguin. Escassetat de recursos públics i oferta privada on el capitalisme parasitari apropiant-se d'aquest serveis, els presta a qui els pugui pagar. No pot entrar en les prioritats dels gestors dels interessos de l'oligarquia fer polítiques i invertir recursos per que les treballadores conciliem feina i família. Per al poble treballador i per les dones de la classe obrera, si no podem pagar guarderies, o centres especialitzats amb els nostres minvants sous, assumirem aquestes tasques de cura de familiars en exclusiva , en un constant i quasi impossible equilibri amb el mon laboral.
Les treballadores únicament podem esperar del moribund i decrèpit sistema que aprofundeixi en la nostra doble dependència familiar tant com cuidadores com marginades de la feina assalariada. És d'aquesta manera què se'ns tanca en un cercle viciós. No ens podem permetre no treballar, però tampoc podem pagar aquest serveis de guarderies o residències. Ens trobem permanentment qüestionades i els sentiments de culpa fruit de l'incompliment de les expectatives socials del nostre rol de cuidadores no són aliens a les nostres vides.
El futur que ens ofereixen les classes dominants és la desatenció a les persones dependents i fer-nos cada dia més esclaves. La resposta de les dones treballadores és la de dir prou i la d'incorporar-nos a la lluita conscient per enderrocar al capitalisme i extingir el patriarcat.
Text de Lola Jiménez López
Traduït per SAC/DONA
